La Clara

Al rètol de La Clara hi figura un “Bar-Tapas-Restaurante” que no porta a engany. A l’entrar em trobo amb una barra de bar molt freqüentada i moguda que travesso com si no formés part del restaurant. L’espai té forma de ferradura, així que quan arribo al fons de corredor, on la gent xerra animadament mentre pren unes tapes, un lleu gir em transporta a la part que realment m’interessa, el restaurant. Està decorat en tons blancs i negres i un gran mirall presideix la paret més gran. També hi veig una tele. Es nota que és nou o, si més no, que ha estat reformat fa poc i, tot i que em sembla que els propietaris li han volgut afegir disseny i línies modernes, a mi em segueix semblant tan acollidor com ho era La Clara de l’Ou, el restaurant que anteriorment ocupava aquest espai. Sens dubte acollidor i elegant alhora.

Aquest cop no em costa gens planejar el meu àpat. La carta no és gaire llarga i el milfulls de foie amb ou ferrat m’ha atret des que l’he vist. En canvi, la carta de vins és súper completa. Sembla un llibre! Aquí sí que tindré més problemes. Acabo triant el magret d’ànec amb fruits vermells de segon, així que demano un vi negre jove per acompanyar-lo. Per anar fent boca em demano una ració de pa de coca amb tomàquet, un clàssic que mai falla. Me’l porten en un tres i no res –he de dir que el servei és dels més ràpids que he vist darrerament- . Suposo que el fet que a l’altra banda hi serveixin tapes ràpides també ha influït a la resta de la cuina. El pa de coca és la meva primera presa de contacte amb el dinar d’avui i sens dubte l’he encertat. Està boníssim i em recorda al que vaig tastar fa uns dies al Paco Meralgo.

De seguida tinc davant meu el milfulls de foie amb ou ferrat. Bé, si més no això és el que el cambrer m’ ha assegurat i és que el que veuen els meus ulls sembla més un Big Mac del McDonald’s. No me l’havia imaginat així però com se sol dir “res no és el que sembla” i ara he caigut a la trampa. Amb el primer mos puc respirar tranquil: està boníssim. El meu plat queda net en menys de cinc minuts!
Espero el magret amb una mica de por. Em preparo per a un nou xoc visual, però como ja he comentat, el servei és molt ràpid a La Clara i no em deixen temps per a donar-hi gaires voltes. Quan em serveixen el magret comprovo, alleujat, que té aspecte de magret i ve acompanya de poma. Està bo. Potser li falta esperit però és correcte.

Tinc un xic de pressa i decideixo saltar-me les postres i passar directament al cafè mentre intento valorar l’experiència: cuina correcta a un preu correcte, però que quedi clar que La Clara no em sembla en absolut un restaurant més. Crec que és, sens dubte, un lloc a tenir en compte on es pot menjar molt a gust per un preu més que raonable. Li queda ben poc per a esdevenir un lloc de referència. En la meva opinió, és cent per cent recomanable.