TOP RESTAURANTS BARCELONA

LLISTA COMPLETA

RESTAURANTS PER CATEGORÍES

TOTES LES CATEGORIES

Zona

Menjar

Característica

Ambient

Preu

Ofertes

Menú

Ideal per

RESTAURANTS AMB OFERTA

AMB OFERTAS · SUPEROFERTAS

NUEVOS_RESTAURANTES

NOUS · INCORPORACIONES

ÚLTIMES CRÍTICAS PUBLICADAS

TOTES LES CRITICAS

Sense Pressa
Critica
Sense Pressa

Sense Pressa

Tot i que la fama d’aquest petit restaurant no s’ha estès fins el punt que es mereix, el cert és que ja comença a ser difícil reservar-hi taula –suposo que també hi influeix el fet que només hi hagi 9 taules, és clar-. El cas és que jo reservo d’una setmana per l’altre per a dues persones a l’hora de dinar. Tant bon punt hi entro, me n’adono que és realment molt petit. Tot i així, entre parets de totxo i vins a la vista, s’hi respira un ambient tranquil i agradable. La majoria de taules són ocupades per executius. El servei es mostra molt atent des del primer moment. Faig una ullada a la carta de vins, que és un dossier que conté informació de totes les denominacions. Molt correcte, ni molt curta ni molt extensa. La carta, però, és més aviat curta, però la oferta es completa amb uns quants plats que ens canta el cambrer. Per a picar demanem unes croquetes que resulten ser de les millors croquetes de restaurant que he tastat mai, i unes carxofes farcides de foie, també molt bones. De primer –tot i que a la carta es troba a l’apartat de segons- ens decidim pels peus de porc ibèric a la planxa amb oli de tòfona. Ens els serveixen acompanyats de patates al forn, ben cruixents i gustosos. L’altre primer acaba sent un risotto de ceps, perfectament presentat sobre una base de formatge fos. Esplèndid en tot: al punt, gens pastós i molt cremós, tal com ha de ser. Com a segon ens decantem pel quart de xai lletó rostit per a dues persones, tot i el meu escepticisme –fruit de l’experiència a d’altres restaurants on el serveixen més aviat sec malgrat ser-ne l’especialitat. La sorpresa, però, és ben grata, doncs el plat resulta tot un encert: l’espatlla, servida en una cassola de fang, és tendre i cruixent alhora, realment bo. El punt i final el posen un pastís de poma calent i un soufflé de xocolata calenta, que ens serveixen en una mini cassola. Realment és molt difícil trobar-hi inconvenients. Potser no es tracta d’una cuina molt innovadora, però tot el que fan ho fan molt bé. Els plats són molt complets i el producte, de gran qualitat i cuinat al punt. Tot molt ben executat, segurament “sense pressa”. Acabem pagant 50 euros per cap, cosa que, després de tot el que hem gaudit, no em sembla gens car. M’hi tornaran a veure segur. De fet, ja penso en quins plats demanaré la propera vegada. En definitiva, un lloc on, de ben segur, quedarem bé davant qualsevol compromís. Bona reputació més que justificada. Veure restaurant

Palosanto
5 / 10 Critica
Palosanto

En Restaurant Palosanto trobarem un bon tapeo, normalment com platerets a compartir. Un format en auge que a més on està ubicat el restaurant és d'agrair ja que la seva cuina és non stop. El local és agradable, amb bona decoració en què es combinen taules de diferents alçades, colors naturals i blancs .Té una carta bastant variada en la qual la cuina mediterrània i la internacional es conjuguen. Vaig poder provar alguns d'ells com els seus tacs de tonyina marinats amb quinoa i ceba de Figueres molt recomanables i de bona mida, just un per mos. Una altra de les nostres eleccions com entrants van ser uns calamars a la planxa amb all i julivert. Una elaboració senzilla, la idònia per lluir el producte era fresc. Continuarmos amb un altre dels plats que tan en alça estan: un steak tàrtar. Bé amanit i servit amb patates fregides i torrades per acompanyar la carn. El steak segons defineixen en la seva carta és de filet de vedella i, per fer-vos una idea de la grandària, són 180 grams. Les seves postres són casolanes i us recomanem que els proveu. L'elecció serà qüestió de gustos, però tant la seva tatin de poma i crema fresca i el pa de pessic moscovado, gelat de canyella i gelé d'amaretto són molt recomanables.

Pepito
Critica
Pepito

Pepito

Encara que molts dels restaurants que de sobte es posen de moda -vegeu estil Lázaro Rosa Violán- puguin semblar només llocs bonics, per a jutjar cal provar i a això em vaig dedicar jo la setmana passada amb Pepito, de qui portava sentint parlar des feia diversos mesos. A primera vista, l'interiorisme -que bé podria estar signat per l'omnipresent decorador ja que és obra d'un dels seus deixebles- promet efectivament que aquí es cuiden els detalls i que ha estat creat per a gent guapa. El que està per veure és si aquí queda tot o si, per contra, se’n pot treure suc. El servei es mostra ràpid i atent des del primer moment. Em presenten els suggeriments del dia juntament amb la carta, del tot informal, sense complicacions, pensada per a compartir i no molt extensa. La veritat és que tot té bona pinta: plats per pica pica, amanides, algun peix, carns gallegues i hamburgueses, ous i, com no, els famosos pepitos (5 varietats). La breu carta de vins ofereix referències nacionals (algunes per copes) i cap sorpresa.   M’acomodo a la meva butaca i gaudeixo tranquil•lament del meu dinar. Per a picar, el festival de xips vegetals (plàtan, patata, iuca i moniato) amb guacamole i babaganouche (5,80€). Les xips molt bones totes excepte les de iuca, una mica insípides i molt olioses. El babaganouche (albergínia fumada) excel•lent, no tant el guacamole, que peca d'un excés de coriandre i llima que no lliga bé amb el fregit de les xips. Les dues, això sí, una mica fredes de nevera, els falta una mica de repòs abans de servir. De segon faig honor al nom del restaurant i a la seva especialitat amb el Pepito Puig amb enciam, tomàquet al forn, formatge brie i mostassa de figues (13,10€). La carn és deliciosa, macerada prèviament amb un punt de pebre i cuinada al forn al punt que el client desitgi. El sabor lliga molt bé amb els ingredients que l'acompanyen. El pa de coca cruixent, molt bo. Molt recomanable i, a més, fàcil de menjar amb les mans. Per a les postres em decanto per un clàssic cheese cake (5€), molt gustós però escàs i una mica fred. El dinar transcorre amb bon ritme i l'espera justa entre plat i plat. En acabar, content d'haver-li donat una oportunitat a Pepito, em permeto recrear-me en l'entorn, acollidor, amb llum tènue, còmodes butaques i sofàs... m'adono que, sens dubte, el millor moment per a visitar-lo és a la nit (serveixen a més qualsevol tipus de còctel que et vingui de gust, abans o després de sopar), així que penso seriosament a tornar-hi en parella o amb amics un cap de setmana en plan informal i sense grans pretensions gastronòmiques.   El preu (en total pago 27€, sense vi) no em sembla del tot exagerat tenint en compte que estic en un restaurant de moda i, agradi o no, això es paga independentment de si el menjar és bo o no. Calculo que un sopar una mica més esplèndid, amb alguna bona carn, algun còctel i vi, rondarà els 40-45€.

LA APP

Baixa't la nostra app amb els millors restaurants i grans ofertes de Barcelona

DELIEUROS

Guanya delieuros reservant taula i en podràs fer us a Deliverum.com en forma de descompte
Leer mas